Casament de FANY i AGUSTI
07 de febrer de 1981
En dia tan senyalat
m'han fet a mi la missiva
de venir a portar aquest ram
que es pròleg de nova vida.

El pomell de flors que et porto
les fa enviar Agustí,
que nerviós a l'altar espera,
 amb tu, poder-se unir.

La meva tasca és complerta;
ja saps qui aquí m'envia
i el perquè m'ha fet venir.
Anem, doncs, i no el fem patir.

No obstant abans et vull dir,
parlant amb sinceritat,
com desitjo de tot cor
la vostra felicitat.

Que Déu il·lumini sempre
la vida que ara empreneu,
i podem veure tots junts
com la llar que avui formeu
és niu de joia constant,
doncs això i més us mereixeu
l'Agustí, un amic dels vells
i tu, gentil Fanny Castell (s).




LO CUERPO SERRANO
novembre 1981
Els ulls són per mirar,
les mans per agafar,
el cap és per pensar
i el cor per estimar.

Al cap hi ha cabell
i algú porta serrell.
A la cara dues celles
i als ulls, parpelles.

Els dits són per tocar
i en tenim cinc a cada mà:
Polze, índex, anular,
menovell i mitjà.

Al braç, tenim canell
i a la mà: palmell i artell;
a la cama, panxell i turmell
i al cap clatell.

Els peus són per caminar
i els pits per poder mamar.
També...
Nas per olorar
Boca per parlar
Llengua per tastar
Dents per mastegar
Orelles per sentir...
I no sé que mes dir!
Ah, si!
Penis per fer pi-pi!




Casament de MEL i TERE X de X de 198X
Sabeu el que ha passat....?

Una noia de Sant Pol
es casa i se'n vol anar
d'aquest poble tan cofoi
mariner i català.

A Sant Carles de la Ràpita
viurà amb el seu marit,
un noi prim i amb barba
no gaire afavorit.

Enyorarà aquesta casa
els pares i el seu germà,
Can Burinons, el Centre,
la Punta i Can Villà.

Recordarà la infantesa
envoltada d'autocars.
A Sant Carles de la Ràpita
llagostins i calamars.

Ei.... si m'escolteu
jo us ho explicaré
és la filla d'en Jordi Targas
i la Maria Llauger.

El pomell de flors que et porto
en Mel les fa enviar,
que frisós a l'altar espera,
amb tu, poder-se casar.

La meva tasca és complerta;
ja saps qui aquí m'envia
i el perquè m'ha fet venir.
Anem, doncs, i no el fem patir.

No obstant abans et vull dir,
parlant amb sinceritat,
com desitjo de tot cor
la vostra felicitat.

Que Déu il·lumini sempre
la vida que ara empreneu,
i podem veure tots junts
com la llar que avui formeu
és niu de joia constant,
doncs això i més us mereixeu
en Joan, el meu germà "caixer"
i tu, Tere Targas Llauger.




Casament de XAVI i IRENE 30 d'Abril del 2006

Xavi es pensava que lo padrí anava inclòs al preu del menú i que era el Restaurant qui s'encarregava de tot. Quan s'ha adonat que no era així m'ha fet venir "corre que te cagas"....
Qué us puc dir jo, si l'únic vers que sé es:


Els dits són per tocar
i en tenim cinc a cada mà.
Polze, índex, anular,
menovell i mitjà.

Però si vols puc explicar-te secrets d'en Xavi que no coneixes, com per exemple que va nàixer el mateix dia que ho va fer la cinta casette (per això s'enrotlla tant). Tenen tots dos 40 anys.

Puc pensar que has triat aquesta nit, la de "San Jose Obrero" per allò de que Xavi faci be la faena, i no vas triar la nit del 19 de Març perquè aquell Sant Josep no la va saber fer.

Potser heu triat avui perquè, fa 11 anys, es va inaugurar Port Aventura i possiblement voleu que la vostra Aventura arribi a bon Port.

La veritat és que no ho se. L'únic que tinc clar és que  Xavi es lo "NOBIO" perquè "NO VIÓ" la que se li venia a sobre.

Anem a la faena i deixem-nos de romanços:


Este ram de flors que et porto
Xavi les fa enviar,
perquè nerviós a l'altar espera
amb tu poder-se casar.

La meua faena és complerta;
ja saps qui aquí m'envia
i el perquè m'ha fet venir.
Anem ja i no el fem patir.

No obstant abans et vull dir,
parlant amb sinceritat,
com desitjo de tot cor
la vostra felicitat.

A les noticies d'ahir
tots els politics ho van dir:
"Si tu vueles disfrutar
con Xavi tas de casar"


Invitació al meu casament a Sant Pol de Mar Sant Pol de Mar, 7 d'abril de 1982
Benvolguts companys, amics, familiars i demés...

Abans de fer aquesta carta he estripat moltes fulles que exposaven detalladament el meu problema, que si bé no te rés de greu, sí, en canvi, és quelcom complicat, però he decidit finalment que seria millor anar pel dret i comentar-vos tan sols els tres punts més importants.

Anem, doncs, al gra i comencem pel primer:

Esteu convidats al meu casament, que serà, si Déu vol, el proper dia 5 de Juny, dissabte, a les 5h. de la tarda, a l'ermita de Sant Pau, d'aquí Sant Pol de Mar.

Ja esteu assabentats de lo primordial. Continuem amb el segon punt:

El "xeflis", es a dir "la manduca", serà a casa meva, i així coneixereu el meu allotjament que des d'ara podeu considerar també el vostre.
(Avís: Si voleu estar amb comoditat, no compliqueu el vestuari. No es necessari anar d'estrena; tan sols una mica arregladets serà suficient).

Tercer punt i molt important: Si us convido és perquè vull tenir-vos al meu costat el dia en que decideixo el meu futur. No esteu obligats a complir amb l'obsequi de noces, però si algú  (tan de bo tothom)  vol seguir aquesta tradició, recomano que no us compliqueu la vida buscant objectes de regal que poden ser molt bonics a la vista, però poc útils a la meva llar. Sincerament preferiria l'obsequi en forma d'un ingrés, per petit que sigui, al meu compte de "la Caixa" suc. 212 de Sant Pol de Mar c/c nº 829-42.

Si prefereixo aquest sistema de regal us aclariré el perquè:

  • Per poder sortir de viatge.

  • Per poder pagar els deutes que encara tinc pendents.

  • Per poder tenir una tranquil·litat econòmica al començar la nova vida.

  • Perquè no tinc ni un duro.

Ja sabeu lo principal i per tant acabo. Tan sols una última advertència: Deixo anotats els meus números de telèfon i les hores en que podeu trobar-me, ja que com que també estudio a Mataró no estic sempre a casa.
Apart va també un plànol de Sant Pol perquè pugueu trobar la "mansión de los BRUSCA".

Adéu! Una forta abraçada (i espero que truqueu)


Pere




Clàssica felicitació de Nadal

Todos los días del mes
y todos los meses del año,
vigilo celoso y sin engaño
que no perdáis interés.


Soy amable y soy certero,
soy guardián y consejero,
y con gran esmero
administro vuestro dinero.


Por ello quiero ser el primero
en desearos un PROSPERO AÑO NUEVO.


Siempre,
"el Caixero"



Ultima modificació: 19/07/2008
© Pere Brusca - 18/07/1982