Expresions d'Ulldecona

Mots utilitzats al

FALDUTKISTAN

Total 403 mots a 16-12-2008
Si coneixeu altres ajudeu-me

A

(43 Expressions)

Abadejo:

Bacallà.

Avarca:

Com una espardenya però amb sola de cuiro o goma.

Ablair (Blair):

Apallissar. "L'han ablaït a cops"

Abocar:

Descarregar, Abuidar, Tirar. Girar o inclinar un vas, caixa o altre recipient, i fer-ne caure per la boca el seu contingut (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Abornar:

Envestir un animal a algú. "Aborna-li el gos" (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Abrigall:

Amagatall. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Abuidar:

Buidar. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acabussar:

Entrar el cap a l'aigua. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acaçar:

Perseguir algú, corrent darrera ell. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acalentar:

Fotre una pallissa. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acaminador:

Objecte que serveix per ajudar els menuts a apendre caminar. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acampar:

Parar a un lloc. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acaramelar:

Enamorar, dir paraules maques. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Acenciat:

Que té modos. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Aclarir:

Despejar, llimpiar. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Aconduir:

Acompanyar, guiar. (mot facilitat per Albert Puente Reverte).

Aginollar-se:

Posar de genollons, agenollar-se.

Agranar:

Netejar amb una granera, ecombrar.

Aiguera:

Pica on escurem els plats.

Aixaborir:

Aclarir la vinya (mot facilitat per Agustí).

Aixecar:

Guardar.

Algorfa:

Golfes.

Alego:

Dins de poc.

Allestat:

Ben plantat, que fa goig (100% Ulldecona).

Amabé:

A vore si... (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Amanós:

Fàcil de fer servir (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Amela:

Ametlla.

Ameler:

Ametller. L'ameler ha fet moltes ameles.

Amerar:

Xopar (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Angruneta:

Oreneta (100% Ulldecona).

Apo:

Exclamació d'incredulitat, sorpresa. (mot facilitat per Sefa)

Apos:

Exclamació d'incredulitat.

Arramalar:

Dur les coses endavant amb esforç (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Arruixar:

Sulfatar amb màquina.

Artill:

Encertar al blanc.

Asclar:

Fer ascles de llenya.

Assucar:

Collar, ofegar, pressionar (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Atinar:

Encertar, vore. (mot facilitat per Anna Querol Brusca).

Aubelló:

Avenc molt gros i fondo que hi ha a les Foies, i que, segons diuen, surt al mar.

Aufals:

Ferratge molt utilitzat com menjar pels conills.

Auliva:

Fruit de l'aulivera.

Aulivera:

Arbre que fa aulives (serveixen per menjar i per fer oli).

Avesar-se:

Acostumar-se

B

(28 Expressions)

Bac

Caiguda i cop que produeix.

Bací:

Orinal.

Badoc:

Babau. El qui bada.

Baijoca (Bajoca):

Mongeta tendra.

Bancal:

Tros de terra no tant llarg com una feixa.

Bancal:

Pedrís que forma graó en una portalada. (mot facilitat per Anna Querol Brusca)

Bandera:

Persona que va i ve d'una banda a l'altra sense subjectar-se al treball ni a l'autoritat. (mot facilitat per Anna Querol Brusca).

Bando:

Qui hagi perdut.......(o deia el Ministre o Pregonero, quan anava amb la bicicleta fen los bandos) (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Barandat:

Paret prima que separa dos habitacions (mot facilitat per Alfred Llobet)

Barracó:

Barraca de pedres i branques (rames) per poder caçar al filat (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Bàssia:

Gaveta de paleta.

Beall:

Per caçar al filat.

Beceroles:

Sil·labari (a,e,i,o,u).

Berenar:

Menjar a mitja tarda.

Bifa:

Òliba.

Boçar:

Arrojar, vomitar.

Borratxes:

Bones mamelles (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Borratxets:

Fava molt tendra, la primera. (mot facilitat per Agustí).

Bossos:

Trastos.

Brafada:

Bafarada.

Brancada:

Cada una de les barres horitzontals des de la capçalera fins als peus del llit. (mot facilitat per Anna Querol Brusca).

Brancada:

Camí que fan dins la vinya per passar lo carro durant la verema. (mot facilitat per Anna Querol Brusca).

Bresquilla:

Préssec primerenc.

Brull:

Brossat. Mató. Recuit.

Burguera:

Fogó alt de llenya o carbó.

Burnades:

Ventresca del peix (mot facilitat per Marisin) 100% Ulldecona

Burxorro:

Tros de fusta per burxar.

C

(32 Expressions)

Cabiró:

Biga.

Cabossa:

Tossut.

Cabut:

Tossut. Caparrut.

Caduf:

Cadascun dels recipients per pujar aigua de la cenia.

Cagamandurries:

Calçasses.

Calbot:

Clatellada, carxot.

Calces:

Mitges.

Canadella:

Porró (mot facilitat per EsTikaKi).

Cantrelles:

Bones mamelles (mot facilitat per Montse Bordes Vidal) .

Capsot:

Soca....Tarugo......

Carafal:

Cada un dels tancaments a la plaça de bous. Cadafal.

Carratell:

Bota menuda de fusta pel vi (mot facilitat per EsTikaKi).

Carrilada:

Rodera de carro al camí.

Carxot:

Clatellada.

Cassinogues:

Pessigolles.

Catxap:

Conill menut (mot facilitat per Anna Querol Brusca)

Catxull:

Aldarull.

Cimal:

Rama

Cinquet:

Joc popular de cartes.

Clavill:

Clivell (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Clatell:

Destí de les "clatellades".

Corbella:

Eina de fulla corbada per segar l'aufals.

Corriola:

Politja.

Cossi:

Atuell gran de terrissa destinat a fer la bugada.

Cossiet:

Test

Costura:

Escola on les nenes aprenen de llegir i escriure(mot facilitat per Anna Querol).

Cresol:

Llum de gantxo

Cremull:

Molt ple.

Cunya:

Forma dialectal de cuina (mot facilitat per Anna Querol Brusca)

Cudrell:

Son les pedres que hi ha a la platja de les Cases. (mot facilitat per Joan Porcar)

Cutxamander:

Que es fica allí on no el demanen.

Cutxamandera:

Que es fica allí on no la demanen.

D

(13 Expressions)

Debades:

Gratis.

Deler:

Ànsies.

Desori:

Desconcert.

Despitralat:

Amb el pit a l'aire.

Desvari:

( - - - - quin kakau - - - ).

Dida:

Dona que alleta un infant d'una altra (mare de llet).

Ditxo:

Refrany.

Doctades:

Sentencies que diu lo docte.

Docte:

Que diu sentencies del que no sap.

Docte bassiner

Que diu sentencies del que no sap i a més en poca gràcia.

Dolent:

Malalt.

Dolenta:

Malalta.

Dropo:

Gandul.

E

(35 Expressions)

Eixanglot:

Sanglot.

Embustero:

Mentider. (en llenguatge faldut-modenno també és diu Trolero)

Embusteria:

Mentida. (en llenguatge faldut-modenno també és diu Trola)

Embastida:

Bastida.

Empastre:

Cosa mal feta, que revela ignorància o manca d'habilitat

Empastre:

Barraca de pedres i branques per poder caçar al filat (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Empelts:

Oliveres joves que fa pocs anys que son empeltades. (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Empeltar:

Acció d'ajuntar dos o més parts de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta. Normalment un peu bort o de poca qualitat per un de millor. (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Empeltada:

Finca d'empelts (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Empudegar:

Molestar.

Encanar-se:

Perdre l'alè per excés de rialles o de plorar.

Encerat:

Per portar la verema al carro.

Enfit:

Empatx.

Engorfa:

Golfes (mot facilitat per Alfred Llobet).

Enmanissar:

Cobrir amb manisses (mot facilitat per Alfred Llobet).

Ensofatar:

Es diferent d'Ensofrar, es per la vinya i és fa a màquina.

Ensofrar:

Espolsar amb pols de sofre.

Ensumar:

Olorar.

Ensomniar:

Somiar.

Entrevit:

Pàncrees (mot facilitat per Marisin)

Enverenar:

Enverinar.

Esbocar:

Encabritar-se un animal (normalment al poble era lo matxo)

Escarroll:

Tros de ram de raïm (mot facilitat per Agustí).

Escatxill:

Esquitx.

Escurar:

Netejar els plats i gots del menjar.

Esgarrapar:

Ferir amb les ungles

Esgarrifar:

Tremolor convulsiu com efecte del fred, de la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa

Esgatinyar-se

Barallar-se (mot facilitat per Alfred Llobet).

Esmussar:

Perdre el tall (un ganivet per exemple).

Esmussar:

Causar una impressió aspra i desagradable (a les dents).

Espapillar:

Triar els millors grans de raïm.

Espentejar:

Empènyer.

Espill:

Mirall.

Espollogar:

Podar.

F

(13 Expressions)

Faena:

Feina.

Falcilla:

Ets un falcilla (ets més fals que Falconetti)

Fato:

Conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol, ingredients del menjar, etc.

Fenàs:

Planta que es dona seca a menjar al bestiar.

Feixa:

Tros de terra per conrear.

Figa de pala:

Figa de moro.

Filat:

Xarxa per caçar a la beall.

Flares:

Grans de panís petador, que no s'han fet mongetes (...si mongetes son "palomitas" en castellà, los flares seran "palomitos"...) (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Florí:

Anus.

Follar nius:

Anar a follar nius (buscar nius als arbres).

Forrellat:

Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra

Fumera:

Gran quantitat de fum

Fumeral:

Conducte pels fums. En barceloní "la Chemeneia".

G

(16 Expressions)

Gàlits:

Ànims. (Tens pocs gàlits : poques ganes de fer-ho).

Gambals:

Curt de gambals (mà o meno que sols té una neurona al cervell).

Ganyolar:

Udolar (ho fan els gossos......i els homes llop).

Garrama:

Trampa al joc.

Garrofí:

Quan te fots una martellada als dits, sol sortir (també llavor de garrofa).

Gatera:

("i fotrem una gatera") Festa, Rebombori, etc..

Gatita:

Diadema (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Gentilles:

Llenties (mot facilitat per Alfred Llobet).

Ginoll:

Genoll.

Gitar-se:

Anar al llit. Estirar-se. (hosti tu....a Sant Pol significa Vomitar)

Golut:

Golafre (que té falera al menjar).

Gonia:

Presa (Xica, quina gonia portes....)

Granera:

Escombra.

Grela:

Palangana.

Güelo/a:

(Ma güelo, ma güela) Avi, avia (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Guerxo:

Garxo (que mira "contra el govern")

H

(1 Expressions)

Herbassal:

Herbada. Terreny poc cuitat.

I

(3 Expressions)

Iaia:

Àvia.

Iaio:

Avi.

Incens:

Allò que en cremar-se exhala un perfum fort i agradable, i que sol usar-se en les funcions solemnes d'església

J

(5 Expressions)

Jac:

Caçadora.

Jassera:

(sense accent) Lloc menut, per a dormir-hi només un parell de persones, jaç

Jàssera:

(amb accent) Biga mestra que serveix pel suport d'altres. Al païs valencià es Jàssena

Jornal:

Mesura que s'utilitza per calcular el valor d'una finca. Espai de terra que pot ser llaurat en matxo un dia normal de faena.

Equivalència aproximada de mesures agràries de Catalunya en relació a l'Hectàrea.

Hectàrea	10.000 m²
100 àrees	264.678 pams²
1 metro²	26,46788185 pams²
Quartera del Maresme	2.485 m²	64.800 pams²
Quartera del Vallès	3.672 m²	96.940 pams²
"Mojada" del Llobregat	4.800 m²	129.600 pams²
Vessana de Girona	2.100 m²	55.440 pams²
Jornal de Tarragona	5.400 m²	142.560 pams²
Jornal d'Amposta	2.190 m²	57.962 pams²
Jornal valencià	3.771 m²	99.810 pams²

Jugament:

Articulació.

L

(18 Expressions)

Llacuna:

La Bassa de la Llacuna.

Llamp:

Descàrrega elèctrica entre un núvol i la terra

Llanda:

Recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure lo coc de maçanes al forn

Llaona:

Estris del camp.

Llaonet:

Estris del camp, mes petit que la Llaona.

Llaor:

Llavor.

Llapisons:

Portes tots los mitjons plens de llapisons.... on t'has ficat..?

Llaurar:

Es una faena del camp.

Lleixa:

(una "estanteria" ma o meno)

Llépol:

llaminer

Llepolia:

Qualsevol dolç, ara també anomenat "Xuxes"

Llesca:

Una tallada de pa.

Llévens:

Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada al cap d'una corda que serveix per a pescar les coses caigudes al fons d'un pou, d'una cisterna, etc. (100% ULLDECONA)

Llicsó:

(portaré quatre llicsons pels conills).

Lligacama:

Allò amb què es subjecten a la cuixa les mitges

Lligallo:

Camí ramader. Camí ample per on transita el bestiar trashumant

Llima:

Llimona. (Y una lima y un limon... te vas a quedar soltera).

Lloca:

Gallina que cova

M

(47 Expressions)

Maça:

Martell gran

Maçana:

Poma (tant hi fot Golden o Starkin...ja..ja)

Maçanera:

Una fabrica natural de maçanes.

Maldar:

Recriminar.

Malea:

Malesa (es va fotre al mig la malea i va sortir esgarrapat).

Malnom:

Apodo.

Mamantons:

Bords de les auliveres (mot facilitat per Marisin).

Mandonguilles:

(fer mandon... pel carrer és gratar-se el nas)

Mangrana:

Magrana, fruita del magraner, que te granets vermells.

Mànic:

Mànec.

Manisa:

Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos

Mana:

Germana.

Mano:

Germà.

Manxada:

"Arreglo" sexual fet manualment.

Marfega:

Matalàs fet de palla o de pellofa de panís (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Margalló:

Bargalló.

Marge:

Margen.

Margenar:

Fer Marges.

Marialluïsa:

Arbust aromàtic.

Marraixó:

Recipient de terrissa, de forma aproximadament cilíndrica amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca. (100% ULLDECONA)

Mas:

Masia

Matalap:

Matalàs.

Matiner:

una bolsa m'encontré....mas matinó el que la perdió.

Matxo:

Mulo

Meló de cristià:

El que no es de moro, també dit meló de tot l'any (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Meló de moro:

Síndria.

Melsa:

(en castelluflo: Bazo)

Menar:

Rodar, remenar.

Menescal:

Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties. Veterinari.

Menjadora:

On posàvem l'aufals i la palla per menjar lo matxo

Menut:

Noiet.

Mestrejar:

Cobrir els barandats amb morter o guix, per allissar-los (mot facilitat per Alfred Llobet).

Menuda:

Noieta.

Ministre:

Alguacil.

Misto:

Llumí.

Moguda:

Calenta, en zel. (aquesta gossa va moguda)

Momos:

Fer ganyotes

Moixarra:

Dorada (mot facilitat per Alfred Llobet).

Mongetes:

Pop Corns. Palomitas de maiz.

Mordasses:

Estenalles.

Morrada:

Una trompada.

Morral:

Boçal

Mos:

Acció de mossegar

Mossegada:

Efecte de mossegar

Mudat:

Vestit de Diumenges.

Muixama:

Moixama.

Murades:

La de dalt i la de baix (antigament on eren les Muralles).

N

(12 Expressions)

Natros:

Nosaltres.

Necessitat!:

Demanar socorro.

Fer les necessitats:

Defecar o orinar, cagar o pixar, fer de ventre, caca o pipi.

Negreta:

Malaltia de les oliveres.

Nell:

Regulador d'aigua de l'acequia al reguer.

Nespro:

Fruit del nesprer.

Neula:

Pa de Missa.

Ninxo:

Nínxol.

Nosa:

Dificultar (que te des el piro...tio).

Nou:

Fruit de la noguera.

Nuc:

Nus.

Nugar:

Nuar.

O

(6 Expressions)

Obrar:

Construir.

Ofec:

Sufoco.

Oratge:

Temps, maltemps.

Ostic:

Paraulota.

Osticana:

Paraulota que es diu normalment abans o desprès de Xeic.

Ouera:

La boseta dels collons. (lo millor de la creació divina perquè sense no podríem fer la paella. Imaginat fer-la amb un ou a cada mà. Impossible)

P

(43 Expressions)

Padrí:

El que sol regalar la palma o la mona.

Padrina:

Desprès dels pares, la que fa millors regals.

Palio:

La teulada de la custodia.

Palissa:

Una metralladora d'hòsties.

Pallissa:

On m'agradaria rebolcar-me amb la filla de .....

Palmateo:

Aplaudiment.

Pampliner:

Fingir

Panolla:

Espiga de panís

Panís:

En modenno....Kikos (blat de moro).

Pansa:

Pupa als llavis (on haurà posat la boca...?).

Pantano:

Pantà (d'Ulldecona....evidentment).

Parallofa:

Fulla seca de la panolla. Un matalàs de parallofa.

Pardal:

Moixó. Vilero.

Parèixer:

Semblar.

Passera:

Grip.

Pataca:

Moño.

Pataca:

es lo fruit de la terra, conegut per tubèrcul. (mot facilitat per Albert Garcia (Lo xonet del Montsià))

Pedrís:

Lloc de pedra per assentar-se.

Peré:

Pedrer.

Perequillo:

Pasta típica d'Ulldecona. (també anomenats "Aurelles de burro")

Pereta:

Bombeta per l'electricitat.

Perxe:

Porxo.

Pesteta:

Bitxo.

Petromecs:

Bones mamelles (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Peüc:

Ser més tonto que un peüc = Curt d'enteniment

Pica:

Peça de pedra destinada a rebre aigua.

Picaport:

Peça de ferro per a trucar a la porta i també palanqueta de ferro que pitjant i alçant-se permet obrir la porta; pestell.

Picar:

Trucar per telèfon.

Pisso:

Terra, de mosaïc de grès o ceràmica (mot facilitat per Alfred Llobet).

Pitxera:

Una gerra. (100% ULLDECONA)

Pitxó:

Colomí.

Pollada:

Llocada.

Pollegana:

Arada.

Porquera:

Casa del tosino (porc) (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí)

Portadora:

Atuell per la verema.

Potrós:

Que te sort.

Povar:

Treure aigua del pou.

Primentó:

Pebrot (mot facilitat per Alfred Llobet).

Probe:

per Pobre, quan la sento al·lucino. (mot facilitat per Albert Garcia (Lo xonet del Montsià))

Professó:

Una de les variants de Processó.

Provessó:

L'altra variant de Processó.

Pudent:

Malsofert

Puesto:

Lloc.

Q

(7 Expressions)

Qüento:

Conte.

Quera:

Persona que insisteix molestosament, que mai calla, que es queixa o gemega sempre.

Quet:

Quiet.

Queto:

Estigues quiet.

Quinto:

El que ha estat triat per ser soldat (no és una cervesa... bobo).

Quixal:

Una dent.

Quixalada:

Mossegada.

R

(45 Expressions)

Rabassar:

Arrabassar.

Rabera:

Grup d'animals de pastura.

Rabosa:

Guineu.

Racó:

Estalvis.

Rail:

Arrel.

Rajolar:

Fabrica de rajoles.

Ramadillo:

Mitad baixa del barandat que s’enmanissa per evitar la humitat. També s’en diu zòcol alt (mot facilitat per Alfred Llobet).

Randa:

Lladre (en l'argot dels malfactors)

Raonador:

Parlador.

Rata panada:

Rat Penat.

Rata pinyada:

Rat Penat.

Ratat:

Que té forats deixats per la pigota.

Ratera:

Parany (per caçar rates)

Rebombori:

Soroll.

Recados:

(dóna-li recados) Records. Encarrecs.

Reconsagrat:

Tenaç, acèrrim. Podríem dir que es l'hòstia.

Redolar:

Rodolar.

Refiar:

Confiar.

Regalíssia:

Regalèssia.

Regirar:

Remenar.

Regó:

Regada.

Rellampec:

Si llampec és el primer, pos re.... seran los altres.

Rellissar:

Relliscar.

Remugar:

Parlar entre dents.

Rendilla:

Volegué de mosquits o insectes menuts. També se li diu al que sempre va volegant.

Renec:

Paraula injuriosa contra Déu.

Repèl:

Llengüeta de pell vora l'ungla (si et talles les ungles un divendres et surten repels)

Repelós:

Escrupolós.

Repenedir-se

Penedir-se.

Responso:

Responsori pel difunt.

Rest:

(d'alls, cebes...)

Retòlica:

Retòrica.

Retortilló:

Retorço.

Retratista:

El que fa les "afotos".

Rexuplar:

Rexuclar.

Ribell:

Gibrell. (barreño)

Rispe:

Esquerp.

Rodera:

Solc al camí.

Rodiola:

Guardiola.

Rogle:

Formar un cercle.

Roín:

Dolent, mala peça, que no és bo (en sentit material o moral)

Romancer:

El que sempre va amb romanços.

Rominguera:

Esbarzer i també Persona que es troba pel carrer i destorba d'arribar a l'hora a un lloc.

Rotar:

(fotre un rot)

Ruixat:

Pluja forta i de curta durada.

S

(11 Expressions)

Seigineres:

Les ingles (mot facilitat per Sefa).

Seigineros:

Raptadors de xiquets per prendre'ls la sang i vendre-la.

Senalla:

Cabàs menut per plegar el xiquets (fet de llata) (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Sendera:

Camí i també Aparell de caçar conills en fura.

Ses:

Cul

Solsir:

Caure avall (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Solsir:

Caure un tros de marge de pedra seca (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Solsida:

Tot el conjunt de pedres i terra caigudes d'un marge (mot facilitat per Joaquim Ebri Martí).

Suada:

Esforç.

Superioritat:

Superioridad Competente, la que esperava que vingués lo Tte. Coronel Tejero, però que no va vindre (per sort de tothom)

Surra:

Tocar el cul dels altres.....de manera dolorosa.

T

(10 Expressions)

Temor:

Por.

Tito:

Paó

Toçar:

Es diu dels cops que donen els animals banyegaires

Tomaca:

Tomaquet.

Tosina:

Truja.

Tosino:

Porc.

Trinquet:

recinte de joc (frontón)

Trola:

mentira (mot facilitat per EsTikaKi) (veure també Embusteria)

Trolero:

mentiròs (mot facilitat per EsTikaKi) (veure també Embustero)

Tunda:

Pallissa

V

(3 Expressions)

Vilero:

Ocell

Vinaròs:

Mot al cartell de l'Autopista (Sortida Vinaròs-Ulldecona).

Volegué:

Conjunt nombrós d'animals voladors.

X

(9 Expressions)

Xalar:

Esbargir-se alegrement.

Xeic o Xec:

Expressió usada per adreçar-se familiarment a algú. La joventut ara sols dir "tio" (mot facilitat per Fanny).

Xiquet:

Noi menut.

Xiqueta:

Noia menuda.

Xino-Xano:

A poc a poc (aplicat a caminar).

Xollar:

Tallar els cabells arran.

Xona:

Un dels noms en que es coneix l'òrgan sexual femení. (també anomenat Figa, per això també es diu "no sigues xona" que voldria dir "no sigues figa").

Xopar:

Amarar d'aigua (mot facilitat per Montse Bordes Vidal).

Xurro:

Xurro, Mediamanga i Mangotero.....que será?

Y

(1 Expressions)

Yo-Yo:

(io-io) Joguina

Z

(2 Expressions)

Zelós:

Que té zel.

Zig-Zag:

Ziga-zaga.

Ultima modificació: 16/12/2008
© Pere Brusca 10-09-2001