NOTA:
L'original tindrà uns 80 anys. Podreu trobar moltes faltes d'ortografia perquè he procurat transcriure el text tal i com sonaven les expressions del llenguatge planer a Ulldecona i possiblement per les transcripcions anteriors s'ha perdut lo sabor original. Potser també que s'hagi perdut algun apodo.


Si no recordo malament, el creador va ser un tal O'Callaghan, amic de mon pare (Joan Brusca del bar dels "Juanets"), i que van afusellar a la guerra civil de 1936.
Pere Brusca Garrit
(Pere "pesseta" lo cobrador de la Hife)



Apodos d'Ulldecona
En la noble Catalunya
hi ha un ric poble que li diuen
Ulldecona la bacona
i els que això saben s'en riuen.

En este poble apresiat
hi ha personatges molt grans
tan per lletres com per tinta
com per noms extravagants.

Sols d'estos us parlaré
que lo altre ya u sabeu
i anant començant la corda
conteu los nucs que fareu.

Un dia d'una setmana
a este poble que he dit
s'en va presentar unFrancés
fent Chivit, Sorlit i Cuillit.

L'Españolet que u va veure
s'en va a casa del Flac-Fuster
i li conta La Palota
d'aquell home Foraster.

Estan allí els dos parlant
ve Sotero i Topinot
i van fugir quant van veure
que es parlava del Francesot.

I com eren volguts d'ell
en seguida li van dir:
si l'agarreu, vist que ya anaren
junts en lo Flare-Topí.

I ya contraris al poble,
un siteija, l'altre calla,
l'altre pega unes mirades
allà que ve la gran cordada.

Com si hu aguesen sentit,
allà ve la gran Ramada
duien per Capità al Viu
a Belet i la Ratada.

I com es molt consiguient
ve també l'home el Ratat
en una tan gran Manola
que pareixia lo Cagat.

Com si fora un Raboset
va per allí fent Ullets,
i a ratos fent la Peturra
com Venancio de les Dents.

Surt Carana i m'el agarra
i m'el porta a Ca-Vellotes
i no gasten mes Rebudes
s'el amporten als Calabossos.

Lo Borni que era un poc d'ell
s'en va en busca de Lardeu
i per sortir rest del Sepió
preguen molt mes a Masdéu.

L'opera aquí no s'acabat
allà ve una gran patrulla
tota la gent de La Rulla
tota la del Mascarat.

No sé perquè deuen vindre
ells venen serios i Chito,
en ells ve lo Gran Maligne
i el molt Pelat de Benito.

Ve detras d'ells Matamoros,
President de la Comarca,
Panolla, Lo puto, Mollons,
Garriga, Rallo i Pataca.

La Pifaña i Calzes-blanques
s'agarren en Collonet
Buriac, lo Pigo i Bartolo
trenquen lo cante a Planet.

Masdéu s'en burla d'el Gring,
Dossa s'en riu de Bedós,
ve L'Estudiant de Rapinya
barallant-se en Cap d'arròs.

U veu Perico el Soldado
i el Coixo de Carallada
també u veu Pancha-podada
i un d'aquells que fan Lo Maco.

S'en va allà a la Barraca
i encontrant al bon Casul
li donen fort de Pa-sech
i el deixen com a Poc-cul.

Allà s'apareix Llumetes
com si fora un Canetà
i així que el veuen li diu
tu Bordales plega el pa;

i m'el posen tan Calent
que els Calçons li feien mal
l'agarren en un Llansol
i el porten al Hospital.

Cuca-Santa el va anà a veure
i quant allí es va sabé
tot així en una Tallada
lo duen al Serraller.

I com molt poc lo volia
lo porta a casa Camota
i este no sols li va dir Dugo
li va fer la Carota.

Així que va està tot sol
agafa per allí un Carranc
li trenquen totes les dens
i el deixa com a Cap-Blanch.

Pitralot que era amic d'ell
acudin sentin soroll
s'agarren allí fent Figo
i es mosseguen com lo Boll.

Ya ve Minguet dels Forners
Penja-reis i Felipó
i com eren tots amics
fan créixer fort lo Taco.

Qui va damunt qui va davall
se presenta allí Salero
en Puñalet a la mà
que li va prendre a Sotero.

Com si fora lo Rey-Moro
estant los allí arengant
venen allí en gran Petera
lo Cabró i Pere-Buscall

I li diuen: Set-segueres
ya pots d'aquí filà
que no siga que un Barreres
surtigues molt Mal-casat.

Així que aquell s'en va anar
tornà ansendres la Capseta
i en això ve Matapollos
i el Charraire Semoleta.

I apliquen foc a la Sabana
i allò tot va que s'encén
entre Quinxe i Sanoc
punxen a Pere-Visent.

Lo Pixúm no s'ha parat
falta molt mes Rendill
falta Toni el Geperut
i la seua Petrolina.

Allà venen y en ells venen
Talents, Francheco i Pomada
i juntament Cacauets
i l'home de L'Abogada.

També ve Pasalamer
lo Magre, Tita i Villalta
i tiren cop de bastos
i a un li trenquen Mitja-Galta.

Quin Lambrolla sa mogut
un repreta, l'altre surt,
l'altre allà pega un Fonoll
però com si fes Turbat.

Pos per acabar la Gandaya
allà ve corrents Visierro
rosegant com a un Vichac
a Antonieta de Ferrero.

Altra Carallada i Mitja,
això no u avien rebut
a l'últim acabaren
traent Abelles de un Canut.

Atenció que allà ve Cama
com si vinguera de Chert,
apasigua la qüestió
mes lo conta per Simbec.

Perquè si ve Mitjavila
duien també a Mitjadona
ni Milhomes que se pose
al Futró anirà la cosa.

També te part en la Gipa
lo molt Ros de Pere-gil,
també lo Ros de la Botera,
lo Puço, laPuça i loGrill.

Patinou i Patimeu,
lo Colachá i el Menut
la Sendrera i Loberats
lo Canareu i Bubuc.

Asbrí, Sansano i Senteno
Garrell i L'Alicantí
L'Aube i la Magnifica
Palau, Perano i Pepino.

Lo Muchacho i el Flauter
Virgili i La Vamaña
lo Negret i el Tort de Vic
i Pepe lo de l'Ascolana.

La Franchela i Comunet
L'Americano i Tanaise
lo Pipante i Ventallenc
la Godallenca i Patraix.

Baladroc i el Galerenc
Trabusó i el Lleganyós
Lo Punchonet i el Senienc
Chimo d'Aurora i el Babós.

Niquinaque i Garrofí
Vicente i la Tolosera
Sastre Calduch i Govern
Caramanchel i Rechera.

La Fementa i Cagalló
L'Armosa i també el Tomero
Antic, la Rata i Sopera
lo Mariner i el Tequero.

Ferré, Marselet i Coll-llarch
La Russa, Luna i Claudino
acompanyats de Santicos
y del tonto Petrolino.

L'Aura, Pluma i Catorse
Bosanova i Gasparet
lo Bollaire i lo Perano
Benlloch i el mes Chochet.

Ve l'Estudiant de la Curra
Rampinya i la Cascareña
Uixan, lo Juano i Fasnach
Poca-fam i la Beleña.

Galta-bruta i Minja-figues
lo Sariero i Carcaset,
Botins, lo Podrit i Callarisa,
Potei i el Gat de Benet.

Altabella i Brancalet,
Pinos, Campos i el Trobat,
Caracoles i Palot
lo Bort i lo cosí Baldat.

Ve Blai de la Petitosa,
i Manuel de la Parra
la Botonia i Foragaite
i també lo Tort de Lauria.

També ve en ells lo Margato
Boçadones i Luchana
Burchorret i Pascualot
L'Asquerre i Tros de Peraña.

Allà detrás d'estos venen
Catigues i Macàveu
i un Falco i una Mirleta
chillán mau, mau marramiau.

Monene i Babalauelo
La Trompichola i Chaparro
Charpeta i la Sabonera
Mayos, Rabassa i Catarró.

Serinoyes i Botoni,
Sifres, Crisanto i Grasset,
L'Ermità i la Gayatana
Mayans, lo Segundo i Coet.

Salta-sequies i Gavino,
Lantoya, Darío i Maulín,
Lo Perano i la Falana
Lo Picarró i Catarrín.

Andreu de la Canaraveta
lo Pallisé i Massanera,
lo Tendre i Papabellotes.
lo Breve-roig i la Perra.

Santoni dels Botons Negres,
Barbereta de Folqué
Selidoni, la Conilla
Garañana i el Seré.

També Miquel lo Gitano
lo Chispero i Mangoche
Nofre, La Nasca i Nandillo
lo Moliner i l'Aufalsé.

També lo Maco de Tarraro
Botons de Fusta i Cigró
Pepeta del Molí-Nou,
la Palisia i Sisó.

Potra, Susanna i Pesseta
També lo Flaret de Romeu,
Quico, Ullots, Montoliu,
Tato i la Mare de Deu

A la ultima brigada
va Cubelles i Porró
la Verge i el Jesuset
lo Cisteller i'l Guitarró

Ragueta, lo Sort i Farat
Bigueretes i Colau,
Don Quicote i Marianet
lo Fideu i el Ros de Pau.

Venim, Tomaca i Cabilo,
Vicent, Sebeta i Poc-oli
Ve lo Marit, ve lo Formatge
Ve també lo Tort de S. Jordi.

Ve Camanúa i Sarapio,
lo Peñiscola i Mefina,
Biniano, Duch i'l Peixet,
i Jaume de la Comandina.

Lo Marco, lo Roig i'l Tort,
Papacha i Pancha-blanca
ve allí Bragueta de Tràfec,
en la aque i Panchampla.

Guindales, Belet i'l Rollo,
Pep de Prats i'l Pentinat,
ve Concedo junt en lo Cluc
posats tots en un Pa-Badat.

Lo Sotorradó i Muñoz,
lo Mamellut i Lluneta,
Catacoño i Malarrasa,
lo Ratolí i la Palometa.

Romeu, Puchol i Calixtro,
Carcaforo i Avalí,
La Moñona i la Masipa,
La Banlloca i Palatsí.

Allà a la cua de tot
ve la Clua i Barrancot,
la Chola i Caramelo,
Chiveli i Marianot.

També ve Aureca-Pudenta,
Miravet i Batistot
també Sarauells de Ferro
lo Niset, Feu i Perot.

Ve l'Abogat dels Tabons,
també Manolo i'l Tendero,
Set-cresols i una Animeta,
una Barquera i'l Barquero.

Sant Crusto i el Pare-Sant
San Pere i Papa de Pau,
lo Rey i a mes un Tambó,
fent Parrau, Parrau, Parrau.


FI.


Ultima modificació: 08/04/2007
© Pere Brusca 01-06-1997