És molt estesa la creença que tothom que porta un mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té, però, cap fonament.

És del segle XI al XII quan es formen a Catalunya i arreu d'Europa els cognoms. La gent adoptà aquells apel·latius que permeteren distingir-los d'altres persones que portaven un mateix nom. Així, per exemple, de quatre Peres que vivien a una mateixa localitat, l'un tingué el cognom Pineda, perquè vivia a una pineda o prop d'ella, l'altre el de Puig, perquè vivia a una casa situada a un puig o turó, el tercer el de Fuster, perquè la seva feina era treballar la fusta, i al quart li digueren Pere Fort perquè tenia molta força. Quan aquests sobrenoms passaren als respectius fills i descendents es convertiren en autèntics cognoms. Aquest exemple va poder succeir, alhora, a distintes localitats del Principat ja que, de segur, a gran part d'elles, si no a totes, hi havia pins, fusters, puigs i homes forçuts. Per tant, no hi havia cap parentiu entre un Fuster de Tortosa i un Fuster de la Vall d'Aran, o entre un Puig de Mataró i un de Palafrugell, o entre un Fort de Cervera i un Fort de Reus. Afirmar, per exemple, que el cognom Puig és d'origen gironí, és, per tant una inexactitud.

Quan hom vol saber de quins Puig, o Fuster, o Fort, per exemple, prové, no té altre remei que establir la pròpia genealogia; és a dir, establir la línia ascendent (pare, avi, besavi, rebesavi, quadravi...). Aquesta feina pot fer-la un especialista - un genealogista - o qualsevol persona que sàpiga com fer-ho. És per això que la SCGHSV cada any fa uns cursets de genealogia (febrer-maig). Igualment es poden seguir les orientacions del llibre

A LA RECERCA DELS AVANTPASSATS. MANUAL DE GENEALOGIA.

Pel que fa a l'heràldica, la cosa és semblant. L'adquisició d'un escut d'armes és un fet referible a una sola persona. Aquesta i els seus descendents - homes i dones - per línia masculina són els únics, en principi, que poden emprar-lo. Així, si a un determinat Puig, de Palafolls, li foren concedides unes armes determinades, ni els seus germans, ni el mateix pare, si viu, ni els oncles, i ni els cosins de cognom Puig, no tenen dret a fer-ne ús, i no cal dir que tampoc en tindran uns Puig originaris de Terrassa o de Sitges sense cap parentiu de sang amb l'agraciat amb l'escut. Per aquesta raó diem els heraldistes que no hi ha escuts de cognoms sinó escuts de llinatges o de famílies.

Aquesta és la raó per la qual hi ha diferents escuts de famílies diferents del mateix cognom Puig. Per desgràcia, però, hi ha força desaprensius que venen als incauts uns pretesos escuts dels seus cognoms, als quals no tenen cap dret perquè, amb tota seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes.

Com arribar a saber si hom pertany a una d'aquestes famílies i, com a conseqüència, hom té dret a l'ús d'armes i de quines? El camí és molt semblant al genealògic: cal investigar la pròpia ascendència paterna fins a entroncar amb aquells que, legalment, van usar un determinat escut.

Creure i acceptar el que ofereixen els mercaders de falses vanaglòries és enganyar-se un mateix i posar-se en ridícul davant els enterats.

RECORDEM:

• No existeixen escuts de "cognoms".
• Els escuts pertanyen a llinatges, gairebé sempre nobles, la qual cosa explica que siguin més aviat pocs.
• No tothom té escut d'armes.  La majoria de llinatges no en tenen ni n'han tingut mai.
• Fins i tot pot passar que dins d'un mateix llinatge, una part de la família sigui noble (els descendents d'una persona ennoblida) i una altra no.
• No es pot utilitzar l'escut d'un altre.  Fins no fa gaires això era un delicte comparable a l'ús d'una identitat aliena.  Ara, demostra més aviat puerilitat i un interès superficial per la història de la nostra família, per la nostra identitat: quelcom imperdonable, en especial per a les persones cultes.